Una quarantena de propostes culturals per celebrar el dia de Sant Jordi

 Les parades de roses i llibres, la celebració dels cinc anys de la Biblioteca Central Xavier Amorós i els escriptors reusencs seran els protagonistes dels propers dies, marcats per la Diada de Sant Jordi. Enguany a la ciutat de Reus s’han programat més de 40 propostes culturals al voltant del Dia del Llibre, sense comptar les exposicions.

 Entre els actes destacats hi ha la signatura de llibres per part dels autors locals el mateix 23 d’abril i la presentació de les novetats editorials locals el dilluns 21. La música, la tradició popular i els premis literaris seran alguns altres dels atractius d’aquesta Diada. 

 Text: Maria Rosa Martí

Fotos: Niepce

Primers actes

Un dels primers actes relacionats amb la Diada de Sant Jordi a la ciutat serà la jornada de portes obertes i celebració del 5è aniversari de la Biblioteca Central Xavier Amorós.  El divendres 18 d’abril el jardí de la biblioteca acollirà una festa d'aniversari en la qual hi participaran el Drac, els Diables, els Gegants Petits, la Mulasseta i els nanos Xiquet i Xiqueta, amb l’acompanyament musical de l‘Aula de Sons.

Actes de Sant Jordi

Més de 40 actes

Aquesta festa serà un aperitiu de la quarantena d’actes que s’han programat al voltant de la Diada. El mateix dia, el Bravium Teatre ha organitzat un concert a càrrec del bateria de Els Pets, Joan Reig, que presentarà el seu darrer espectacle Refugi (22:00 hores). L’endemà dissabte (20:30 hores), Òmnium Cultural Baix Camp presentarà al Centre d’Art Cal Massó els llibres que recullen els guanyadors dels premis Antoni de Bofarull de Narrativa 2006 i Gabriel Ferrater de Poesia del 2006. A continuació hi haurà un concert a càrrec d’Albert Jordà i es presentarà el disc Enganxa’t a la Música 2007, el recopilatori dels grups que l’any passat es van presentar al concurs que porta el mateix nom.

El cap de setmana anterior a Sant Jordi el Ball de Diables de Reus serà protagonista amb dues jornades de portes obertes a la plaça d’Evarist Fàbregas: dissabte (a partir de les 16.00 hores) i diumenge (des de les 10:00 hores).

Els dies anteriors al 23 d’abril les novetats editorials d’enguany seran les protagonistes. Així, dilluns 21 (12:00 hores) els autors reusencs es reuniran per fer un vermut a la Biblioteca Central Xavier Amorós i presentar els llibres que han publicat. El mateix dilluns a les vuit del vespre, el president del Parlament, Ernest Benach, presentarà l’últim llibre de Jordi Cervera, Desig de foc, al Piano Piano. Simultàniament, també es presentarà el llibre Les Avantguardes. Surrealisme i Revolució, de Ferran Aisa. En aquest cas l’acte es farà a la Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura. 

Curiosament, la darrera presentació abans de Sant Jordi no serà d’un llibre, sinó d’un diari electrònic. El Centre d’Art Cal Massó (20:00 hores) acollirà dimarts 22 la presentació del Diari Reus digital (reusdigital.cat), amb l’actuació de Gerard Marsal, Conrad Setó i Xavi Masjoan.

El dia de Sant Jordi

La plaça del Mercadal i la plaça d’Evarist Fàbregas seran el centre de la celebració de la Diada de Sant Jordi, amb la presència del Drac, la Víbria i el Basilisc. Les parades de llibres i flors tornaran a congregar els reusencs i reusenques en busca de la última novetat editorial o la rosa més bonica. A l’estand de l’Ajuntament es podran consultar les darreres publicacions dels autors locals i aconseguir la seva signatura. Els escriptors reusencs estaran disponibles per a tots els que ho vulguin a partir de les 18:00 hores a la parada del consistori, situada a la plaça d’Evarist Fàbregas. Durant tot el dia també s’hi podrà recollir el darrer punt de llibre col·leccionable del Seguici Festiu que enguany està dedicat a la Víbria de Reus.

Durant tot el dia, la plaça del Mercadal viurà una marató de contes que farà les delícies de menuts i grans. Per la tarda, es podran escoltar i ballar sardanes (18:00 hores) i veure una exhibició castellera a càrrec dels Xiquets de Reus (20:00 hores). Just després, hi haurà l’encesa del Drac i del Drac Petit, que abans s’hauran passejat pels carrers del nucli antic, amb l’acompanyament musical de la Cobla Antiga del Camp.

Després de la Diada

Els dies posteriors també seran intensos, amb multitud d’actes programats, sobretot de cara al cap de setmana. Així, l’endemà de Sant Jordi (20:00 hores) el Bravium Teatre acollirà el comentari del llibre Els silencis de la boca de la Mina d’Andreu Sotorra. A més, divendres 25 (18:30 hores), la plaça del Castell serà l’escenari on es llegirà el Conte dels Cavallets de Reus a càrrec de Martina Contacontes.

Dissabte a les 19.00 hores Òmnium Cultural Baix Camp lliurarà al Palau Bofarull els guardons del IV Premi Joan Puig i Ferreter de redacció per a instituts. No serà l’únic lliurement de premis d’aquest dies, perquè dilluns 28 (20:00) la Regidoria de Participació i el Casal de les Dones donaran els Premis del II Concurs literari de relats breus Antonia Abelló, en un acte a la Biblioteca Central Xavier Amorós.

 Les últimes activitats també se celebraran a la Biblioteca i les protagonitzaran dos escriptors. Per una banda, la Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat el 30 d’abril (18:30 hores) una trobada amb l’escriptora M. Antònia Oliver. De l’altra, el 10 de maig (12:00 hores) la mateixa entitat ha preparat a la Sala Infantil del mateix equipament una tertúlia amb l’autor Andreu Sotorra. Aquest serà, doncs, l’últim acte al voltant d’un Sant Jordi intens i farcit d’activitats a la ciutat de Reus. 

Text: Maria Rosa Martí

Fotos: Niepce

Carme Puyol

Historiadora, tècnica d’Arxius i autora del llibre Miralls de lluna. Dones als espais urbans de Reus

Miralls de lluna fa un repàs a la biografia de 47 dones, les que han donat el seu nom a un espai públic de la ciutat de Reus. L’obra és un homenatge a aquestes dones, a qui s’ha volgut fer més conegudes, properes i estimades. Moltes van tenir una relació directa amb Reus, o en són filles, però també n’hi ha de tot el món. Totes, a més, van ser dones extraordinàries que van lluitar per fer-se un lloc i ho van aconseguir. El llibre, que és un reconeixement a la vida i lluita de cadascuna, ha estat editat per la Regidoria de Participació i Ciutadania, i es pot trobar al Casal de les Dones de Reus. 

“La plaça de la dona treballadora és un homenatge a les dones que hem ajudat al progrés de la ciutat”

Són 47 les dones que tenen un carrer amb el seu nom a Reus. Segur que són poques comparades amb els homes que tenen aquest honor, oi?

Sí, la paritat encara no s’ha aconseguit en el nomenclàtor de la nostra ciutat. Però val a dir que Reus és una de les ciutats que té en proporció més noms de dona. Per exemple, Tarragona només en té dues.

I això que no s’han comptat els carrers dedicats a santes i verges.

Exacte, aquestes no són objecte d’estudi perquè provenen de la devoció popular. En canvi, les que hem escollit són les que han rebut, de forma expressa, un homenatge per part de la població.

Què tenen en comú aquestes dones, a part del gènere femení?

El seu nexe en comú és que són molt lluitadores i compromeses. No ho van tenir fàcil, van haver de vèncer molts prejudicis i obstacles, i anar a contracorrent. A més, totes van marcar una fita en l’àmbit professional on es van moure, i per arribar lluny van haver de trencar amb l’àmbit domèstic.

Moltes també van ser pioneres, oi?

Sí, com la Martina Castells, la primera doctora en Medicina de l’Estat espanyol, tot i que hi ha una altra metgessa que l’hi disputa aquest honor. Però l’important no és aquesta anècdota, sinó la seva lluita titànica a l’últim quart del segle XIX per aconseguir ser metgessa. Paradoxalment, va morir al no poder superar una malaltia que va patir a causa del seu embaràs.

L’època en que van viure les va marcar molt?

Sí, crec que és imprescindible per entendre-les. Per això a Miralls de lluna he volgut emmarcar cadascuna en el seu context històric. També per això, les biografies recollides no son enciclopèdiques. S’expliquen dades habituals com el lloc de naixement i mort, però entremig es narren moltes de les seves vicissituds. Sobretot m’interessava parlar de la seva infantesa i adolescència perquè són etapes que marquen molt. Per exemple, l’escriptora Maria Aurèlia Capmany va reconèixer que la seva etapa a l’institut la va convertir en la dona que va ser. A part, és clar, s’ha destacat l’obra creadora, l’activitat principal, o sigui, el seu llegat pel qual són conegudes.

Fins ara hem parlat d’una metgessa i d’una escriptora. En quins àmbits professionals es van moure aquestes dones?

Gairebé en tots. Però, s’ha de dir que el món de la literatura i l’educació està molt representat. Tenim escriptores com Caterina Albert, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig o Carme Riera. Però també hi ha carrers que porten el nom de dones amb un compromís polític i ideològic com Rigoberta Menchú, Frederica Montseny, Clara Campoamor o la reusenca Antònia Abelló. En les arts escèniques també hi ha noms importants com la nostra Roseta Mauri. Són dones d’àmbits molt diversos, en els quals totes van sobresortir. En definitiva, són grans dones.

Per cert, la ballarina reusenca, va ser de les primeres en ser reconeguda amb un carrer amb el seu nom, oi?

Sí, ella i la Mare Maria Rosa Molas van ser de les primeres. Tot i que, en realitat, la primera de totes va ser la Lina Òdena, a qui es va donar el nom de l’actual carrer de Jesús l’any 1938, durant la Guerra Civil. Va durar poc, però, perquè el Règim va esbandir el nom del carrer ràpidament, i per això no està recollida en el llibre.

L’últim capítol del llibre està dedicat a plaça de la dona treballadora. És una reivindicació col·lectiva? 

Sí, jo crec que és un homenatge a totes les dones, a les del passat, del present i del futur que hem ajudat al progrés de la ciutat.

Text: Maria Rosa Martí

Fotos: Niepce