Inici | Entrevista | Directe Reus | Agenda | Reus Històric | Opinió
     

Directe Reus

De patrulla

Les patrulles mixtes comencen amb la decisió de quin barri toca controlar. Aquesta vegada ha estat Horts de Miró, una zona que havia presentat molts conflictes no fa gaire temps però que sembla que ha aconseguit recuperar certa tranquil·litat.

“El treball que s’està fent és molt important i aquí s’ha vist”, assegura Rafael Ferrer, vocal de la Junta de l’Associació de Veïns. Segons explica, aquestes patrulles estan donant resultats i això ha repercutit en una millora de la convivència a la zona. Segons ell, “veure la policia passejant pel carrer ja és habitual i genera confiança”.

També es valora molt positivament la tasca de proximitat. Els agents ja coneixen els veïns i mantenen amb ells una relació quotidiana. Pel president de la Junta, Juan Cebrián, que la policia i els qui viuen a la zona estiguin units és molt important i pot ajudar a resoldre conflictes o a preveure’ls. Assegura que el canvi en aquest barri des de l’arribada dels Mossos “ha estat del 100%”, per això estan “molt agraïts” per la feina que es fa. “Abans hi havia un buit i es trobava a faltar veure policies per aquí”, diu.

Els cossos de seguretat, per la seva banda, consideren que aquest primer filtre d’informació que els proporcionen els veïns és “essencial” per poder conèixer els problemes de primera mà. Per això, es valora molt positivament la complicitat entre tots dos.

Normalment les patrulles es fan a peu, “així es facilita que la gent s’apropi a l’agent”, afirmen el Fran i la Rosa, agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra, respectivament, a qui s’ha designat per aquest patrullatge a Horts de Miró i per qui les rondes als barris són “molt efectives”. Els serveis amb què més es troben en aquestes patrulles són problemes de convivència i també d’altres relacionats amb el petit tràfic d’estupefaents.  Una altra responsabilitat que assumeixen és la d’orientar sobre com actuar si algú els planteja un problema o conflicte que no precisa dels serveis policials. En definitiva, el que es busca és generar confiança per reduir la sensació d’inseguretat al barri.

Mix de proximitat

 El complet desplegament dels Mossos d’Esquadra a les comarques de Tarragona i per tant a Reus, ha suposat un notable increment dels efectius de seguretat. Si abans, el més normal era veure patrullar agents de la Guàrdia Urbana sols pels carrers de Reus, ara les patrulles són mixtes en molts dels casos, és a dir, que hi ha agents del cos autonòmic i del municipal que comparteixen tasques.

De fet, des de l’1 de novembre passat, quan es van desplegar els Mossos, aquestes patrulles mixtes ja formen part del programa dels dos cossos policials. Hi ha diversos tipus d’actuacions, des de campanyes planejades a intervencions puntuals.

Així, hi ha les campanyes específiques com la que es va fer al Nadal amb l’objectiu d’evitar la delinqüència durant les festes al centre de la ciutat i que va donar un bon resultat. També hi ha les que s’anomenen campanyes de saturació preventiva i les de reacció.

Dins un torn de treball, els Mossos i la Guàrdia Urbana patrullen pels carrers de la ciutat conjuntament de manera habitual. Hi van dos agents de cada cos i se situen en una zona concreta que va variant, depenent de les inquietuds que es detectin.

Segons Fran López, caporal de la Guàrdia Urbana, el tracte entre els dos cossos és “excel·lent” a  Reus i aquest fet fa que “millorin” les actuacions que es duen a terme contra la delinqüència.

Una opinió que comparteix el sergent dels Mossos d’Esquadra, Òscar Duaso, que remarca que en els anys que porta de servei al cos, “en pocs llocs” com a Reus ha vist aquest grau de col·laboració, “si cadascú anés a la seva, no hi hauria tanta eficiència”, assegura.

De fet, tots dos cossos comparteixen instrucció, ja que tant per ser Guàrdia Urbà com per ser Mosso s’ha de passar per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Aquest punt d’unió afavoreix el millor enteniment i una manera d’actuar similar.

Les campanyes planificades de saturació preventives comencen al despatx on, arrel de la informació que es va rebent de denúncies o dels mateixos veïns, els caps decideixen quines són les zones o els barris on es necessita incrementar la presència policial.

Aleshores, els agents inicien la tasca de carrer. Patrullen durant hores amb uniforme pels carrers i les places assignades i van entrant en contacte amb els veïns i comerciants que són els qui millor els poden informar dels problemes que hi pugui haver. Les patrulles es fan a peu per crear una empatia amb el ciutadà i perquè, segons López, “si no es baixa del cotxe, no es poden saber quins són els problemes”.

Amb aquest sistema, els agents aconsegueixen informació de primera mà sobre els possibles conflictes i, al mateix temps, es guanya un col·laborador.

“Es vol que la policia sigui propera a la ciutadania, per això s’aposta per aquesta proximitat”, assegura el sergent dels Mossos. “Darrera l’uniforme, hi ha les persones i això és el que ha de veure el ciutadà”, subratlla el caporal de la Guàrdia Urbana.

Un dels punts habituals de patrullatge és al centre. Amb la presència dels agents i la visualització dels vehicles policials es vol aconseguir l’anomenat “efecte pantalla”, és a dir, espantar el possible delinqüent i que si anava a actuar contra algun establiment no ho faci. Al mateix temps, s’assegura un increment del grau de confiança de la gent que “si veu policia, té més sensació de seguretat”, segons diuen tots dos responsables policials.

Els patrullatges mixts han donat els seus fruits diverses vegades. Així s’ha aconseguit actuar contra la venta il·legal de cd’s i dvd’s; desmantellar punts de venda de droga o evitar furts i robatoris.

Igualment, aquestes patrulles, els membres de les quals es van alternant, també incideixen en millorar alguns aspectes com el civisme, la disciplina viària, etc. Així, aturen aquell qui va amb patins a alta velocitat per un lloc de vianants i l’informen del perill que pot suposar, també actuen si detecten baralles o aldarulls a la via pública i estan alerta si veuen grups de persones que poden causar problemes.

Segons Duaso, entre tots dos cossos policials el que es fa és “sumar esforços” i això és una garantia de seguretat per al ciutadà. La reacció que es copsa de la gent és “molt positiva” i és que “tenir un policia tan a prop de casa dóna molta confiança”.

Text: Núria Valls
Fotos: Niepce

 

 

 

30 anys de democràcia municipal

Els Ajuntaments Democràtics fan aquests dies 30 anys. Els primers alcaldes de la comarca del Baix Camp recuperen anècdotes i curiositats davant l’efemèride, i asseguren que el panorama polític local ha canviat moltíssim en tots aquests anys.

Sabien que l’alcalde democràtic més jove de l’estat era de Maspujols? Es tracta de Josep Rabascall que va pujar al poder per proclama popular el 1979. Les dades oficials donen aquest reconeixement a un alcalde gallec que en aquell temps tenia 25 anys, però ell va assumir l’alcaldia amb només 23. Per cert que Rabascall és avui en dia encara alcalde de Maspujols... 

Aquesta és només una de les moltes anècdotes que els alcaldes de fa 30 anys del Baix Camp expliquen a aquells que els escolten. Aprofitant l’efemèride tots ells s’han reunit de nou a Reus, on ho feien habitualment, en sopars i converses, molts cops informals, que acabaven sempre entre rialles i bon fer. El que destaquen tots els alcaldes de l’època és la bona sintonia que hi havia entre tots ells, Josep Farré Mestres, per exemple, alcalde de Montbrió del Camp, recorda els sopars que es feien a Reus en els que la cordialitat i l’amistat eren l’element més repetit. Una actitud que, segons Joan Balanyà, delegat de relacions amb la comarca de l’Ajuntament de Reus l’any 1979, no té res a veure amb la dels polítics d’ara.

La majoria d’actuacions d’aquella època eren menors, de posada a punt del municipi, l’alcalde de Prades, per exemple, Ramón Llort va ser l’artífex d’una basa d’aigua, en un temps en que no hi havia aigua al poble. O Joan Roig, alcalde d’Alforja, que recorda que va asfaltar determinats carrers del poble i que quan encara avui un xiquet si esguerra el genoll, no pot evitar recordar el que va costar tot plegat.

30 anys després els alcaldes d’avui en dia miren enrere amb respecte. No obliden que són successors d’aquells temps i que moltes obres que avui en dia encara gaudim són gràcies a la tasca i la feina duta a terme per tots ells.

 

Text: Marc Càmara
Foto: Niepce