Xemeneia del gas o companyia elèctrica?

La xemeneia del Gas, la que resta en peu, sempre ha estat motiu de confusió, degut al seu emplaçament als terrenys pertanyents a la desapareguda companyia del gas.

La primera fàbrica que va produir electricitat de Reus, era propietat de “Gas Reusense” i començant de zero, es va plantejar l’objectiu de fabricar electricitat. En principi, volia  abastir determinats punts de llum de la ciutat i més endavant procedir a l’ampliació.  Al 1898, decideix la construcció d'una central elèctrica, de corrent altern, sobre terrenys de la seva propietat, annexos a la fàbrica de gas.

Al poc  temps d’ inaugurar-se, es va fer  palesa l’ampliació, significant que la potència de la primera caldera era insuficient.  En previsió, es va contractar a una firma de Nuremberg , que contemplava una màquina a vapor, sistema Swiderski de 150 cavalls de força i d'una caldera sistema Gehre . Quarsosa requeria una xemeneia de grans proporcions.

El 8 Juliol de 1898, s’obté l'autorització de l’Ajuntament i aquest aprova els plànols de la seva construcció i la instal·lació de la xarxa elèctrica dels carrers. El 1899, aprova el servei d'enllumenat públic a la companyia del Gas, que en principi,  instal·laria punt de llum a la plaça de la Constitució (Mercadal) , raval alta i baixa de Jesús, la de Robuster, de Sant Pere, de Santa Anna i plaça Catalunya, mitjançant 24 llums d’arc voltaic de 800 bugies. Com que en principi es va  preveure que seria insuficient per atendre la demanda, es decidí adquirir un segon grup de maquinària per abastir 6000 bombetes. El primer grup permetia donar potència a 1500 i el segon per 4500, finalment es va fer l’ampliació amb un tercer grup.

Per incrementar la producció d'electricitat hi van haver negociacions amb la societat dels  “manantials del riu Glorieta”, pertanyent al d'Alcover, propietaris d'una mini central.

Van passar els anys i finalment, el 10 de juny de 1912,  Gas Reusense vengué a “Energia Elèctrica de Catalunya” (per 585.000 pessetes) la central elèctrica de Reus, però mantingueren  activa la fàbrica del Gas fundada el 1854.

Per la producció d'electricitat, en la seva segona fase, van construir una monumental xemeneia que avui es conserva i podem admirar com a homenatge al progrés.  

Els meus anys de joventut, recordo aquell “pas a nivell” de la carretera de Tarragona, que pròxim al “molinet”, es desviava per entrar a les instal·lacions del gas, establint una funció polivalent, per la descara de carbó per a fabricar gas i material per a la companyia d'electricitat. Al sector ocupat per Fecsa hi havia un xalet del conserge (carreró del gas) que en ocasions hi anàvem a jugar a pilota. Les filles del senyor Prió eren les meves mestres al “Palau de Cultura” .

No travàvem l’explicació de qui era el propietari si Gas o Fecsa, anant esbrinant l’historia, eren copropietaris d’aquell indret.

   Les xemeneies que tenia el Gas, van desaparèixer totes, menys l’última que pertanyia a la companyia d’electricitat. Finalment,  l’Ajuntament, com a condició va voler que es conservés l'actual  i fa força goig. La de la Industrial Sedera, costum reusenca, a pesar de tindre números per a la conservació, se la van “carregar”.  

L’ inventari de les xemeneies de Reus, de les que queden, ens fa pena per la gran destrossa que entre uns i altres han dut a terme.

Text: Antoni Zaragoza