Sant Joan i Sant Pere,  quines revetlles!

 Hem d’estar orgullosos dels que ens han precedit perquè sempre han mantingut el liderat deixant el  nostre pavelló reusenc ben alt. Podríem aprofundir  en la història però sortiríem del context del que ens ocupa aquest mes de juny. Per tant, en aquesta edició, intentarem comentar les festes de Sant Joan i Sant Pere i les seves revetlles que durant molts anys van ser les millors de Catalunya.  Reus Deportiu i Natació Reus Ploms, s’enduien la fama pel seu nivell; els primers per les classes benestant (avui pijos) i els segons, la classe treballadora mitjana. Ambdós s’ho jugaven tot per omplir aquelles revetlles d’estiu , tirant la casa per la finestra. Les millors orquestres i cantants convertien les vetllades amb atracció. Són innumerables les estrelles contractades, fins i tot, l’ orquestra de Xavier Cugat i l’Abbe Lane (Ploms), fins i tot es parlava , fent conya, que volien fer vindre al General Degaulle... en fi.

Per Sant Joan també les entitats més modestes, com podien ser el C.F.Reddis, oferien les seves revetlles, encara que la majoria preferia les tradicionals que s´organitzaven a nivell familiar a les masies, xalets, tirant coets, foguerades i fent petar botelles de cava, que, aleshores, eren de xampany. Era curiós el Reddis, abans de La Palma, tenia la seu social a la plaça de la Sang. Era un entresol que disposava, a la part del darrera, d’un pati on s´hi celebraven revetlles  i altres festes.

      El plat fort de Sant Joan i Sant Pere el formaven el Reus i el Ploms, tenien unes nits d’encant per aquestes vetllades, les piscines eren un valor afegit  per l’encant de l’aigua i la il·lusió d’aquelles parelles gaudint de l’encant de la nit. Taules als voltants de les diferents pistes de ball amb orquestres de renom que interpretaven peces musicals ben conegudes d’acord amb la moda. Però quan els cossos estaven cansats, venien les melodies romàntiques per prendre un respir entre els enamorats, que els “madurs” també aprofitaven recordant altres tremps dels que ja havien donat el relleu, moments   en els que les parelles que cercaven la confidència de la foscor per fer de les seves... Quins temps aquells que tot era de color de rosa! Es donava la circumstància que les taules valien diners i comprenia  alguna que altra botella de xampany, però als dos llocs, passaven d’amagat per duana dels porters, botelles per sota de les faldilles. Sempre passava que les que es recollien buides eren moltes més que les que havien venut al servei de bar. Era un risc que els organitzadors ja contemplaven.

Es gaudia molt de la festa, dins d’una normativa de bon comportament. La gent generalment feia molt de goig, no cal dir-ho de les noies en la seva puesta de largo o primera vegada de la seva assistència a una revetlla. El servei “d’escopetes” estava format pels  matrimonis grans que acompanyaven les filles i les amigues  invitades. Guardaven la taula (botelles, gots i copes  i coca que havien entrat d’amagatotis). Realitzaven el servei de vigilància  del comportament de les nenes que formaven el “ramat” que tenien confiat i (fent la vista grossa) donar fe del bon comportament d’aquelles nenes que tenien al seu càrrec i que no havien trencat mai cap plat.

Qui no recorda aquelles nits de revetlla? Aleshores, érem els amos del món.

No cal dir que alguns es colaven com podien, altres famílies restaven a l´exterior vivint la revetlla dels Ploms des de la”grada” que formava el pont de la carretera de Tarragona. Aquelles orquestres que en el silenci de la nit, retronaven pel cel de Reus.

       Aquelles pistes de ball, tenien un encant especial per la joventut que ballava posant tot l’art dels moviments, improvisant si convenia. Avui, és un altre concepte de ball, de conviure, aquelles famílies que feien de guarda-roba i vigilància de la moral, ja s’han fet grans i no estan per tonteries, cadascú que s’espavili i, naturalment, tot va a l’ample i campi qui pugui. Són altres temps,la vida ha canviat, començant per la part de les economies que resta repartida d’ un altra manera.

Orquestina Prats Jazz, la música de les revetlles de mitjans dels   anys trenta.

 Text: Antoni Zaragoza
Fotos: arxiu de l'autor