Un grup selecte 

Ens fan somriure o ens fan contenir la respiració. Els observem encuriosits o fascinats. Quan voltaven per Reus, resultava fàcil diferenciar-los de la resta de la gent. Al contrari del que pugui semblar, no és gens estrany que haguem esdevingut una capital del circ. Els nostres castellers són uns acròbates que construeixen torres humanes com bons hereus d’un sentit de l’espectacle que va néixer amb els romans. Molt més salvatges, els divertia afrontar la intel·ligència racional a la força bruta animal (la festa taurina n’és un clar llegat). També la major part dels espectacles artístics van aparèixer als seus circus (saltimbanquis, janets, joglars, mags...). Actualment, alguns països no permeten els números amb animals o els han regulat. El circ ha evolucionat esdevenint una manifestació creativa de primer ordre on els clowns troben subtils formes de parodiar comportaments i situacions. També les modalitats de corda, trapezi i màstil han assolit nivells increïbles de perfecció i dificultat.

Som descendents d’aquells homes i dones que vivien de la seva imaginació i les seves habilitats en plena llibertat. Persones que, com altres artistes, han estat considerats durant segles uns excèntrics (en el millor dels casos) al marge de la societat. No es lleven cada dia a la mateixa hora ni els agraden les rutines. Segueixen escoltant aquella veu interna que la majoria dels adults deixen d’escoltar.

Tots en tenim una idea de la seva feina però ben poca de les seves vides reals. Per a saber més sobre el seu món, em vaig adreçar als organitzadors del festival Trapezi i vaig descobrir moltes coses. Algunes encaixen perfectament amb els nostres estereotips, altres en difereixen molt. N’hi ha que vénen amb les seves caravanes com els nòmades que solien ser, però la majoria s’allotgen en hotels (com tothom) quan treballen aquí. Uns viatgen amb tota la família i, d’altres, la deixen a casa com tantes persones que es desplacen sovint per la seva tasca. Tenen un esperit bohemi però també són molt organitzats. L’estacionalitat del seu ofici els obliga a administrar-se els diners escrupolosament. Poden sofrir accidents i lesions que els allunyin de la feina llargues temporades. Per tant, són curosos i disciplinats tant en els assajos com en la preparació dels nous reptes. Potser porten l’arena a la sang, tanmateix, es formen com qualsevol professional. La majoria cursen la carrera en aquells països on els estudis estan reglats. Aquí els estudis circenses no són oficials i encara cal sortir a fora per tenir un títol reconegut.

Abans, el circ atreia a persones pobres i d’àmbits marginals o es transmetia a través dels gens familiars. Avui en dia, aquesta passió està aflorant en persones de totes les classes socials. Ja no és una ocupació estrambòtica, sinó un ofici més. Pensem, per exemple, en el “Cirque du Soleil” (un negoci milionari).

Quan desembarquen en una població, es crea una atmosfera especial que sempre ens duu una pila de sensacions. Ningú no pot escapar al magnetisme que provoca aquesta mescla de màgia, humor i amor pel risc. Una forma d’expressió gairebé inherent a la nostra espècie (des que feiem tombarelles dalt dels arbres) que promet posar a prova els límits físics o l’enginy. Un follet adormit es desperta dins les nostres sabates quan sentim aquella música i veiem aquella iconografia universal.

Marta Magrinyà

Potser viuen més a la corda fluixa que molts de nosaltres però segueixen els seus instints en forma de vocació. Són uns privilegiats que fan realitat el seu somni. Si més no, pertanyen al grup selecte dels que s’atreveixen a pe

rseguir-lo.  

El meu agraïment a l’organització del Trapezi per retornar-nos cada any l’emoció d’escoltar les seductores paraules: “El circ ha arribat a la ciutat !”.

Nous reptes en el primer semestre de 2009

Eficàcia en la gestió municipal, aquest continua sent el nostre principal repte. Per això, durant aquest primer semestre de 2009 el Grup Municipal del PPC hem treballat per la neteja de diferents indrets de la ciutat: Barri Immaculada, Barri Gaudí, Jardins de Reus. També hem estat els promotors de la millora de la seguretat viària en Carrers com el de Mare Moles on, gràcies a la nostra demanda, s’ha ubicat un pas de vianants per a millorar la seguretat dels infants que juguen en un parc infantil  d’aquesta zona de la ciutat, etc.

En els darrers mesos també, el nostre Grup ha treballat en matèries molt sensibles de caire social i en el marc de la dura crisi financera actual,  presentant propostes per eliminar la pujada dels preus en els habitatges protegits. I també vàrem creure necessari defensar un major esforç en matèria d’austeritat per part de l’Equip de govern, tot reduint encara més partides com comunicació o d’altres, que sent de gran importància, no disposen de la mateixa prioritat en un context tant advers com l’actual, com és el cas d’esports i cultura.

Hem criticat amb contundència també la marxa d’empreses en aquests moments de la nostra ciutat, ja que l’Equip de Govern no ha tingut en compte, des de fa anys la perspicàcia per a desenvolupar una política de consolidació i captació de noves empreses i negocis.

Miquel Àngel López Mallol Portaveu GM del PPC

Hem estat crítics amb l’Equip de Govern amb temes com l’ARE, la Sedera, la demolició de l’edifici de la Fira o la futura ubicació del Centre de Menors. I és que treballar per als reusencs i les reusenques, exercint una oposició responsable continua sent la nostra màxima prioritat.

D’altra banda, des d’aquestes línies també vull aprofitar l’avinentesa per desitjar-vos una Bona Festa Major de Sant Pere!